L’ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY DE HARVARD GRAVA UN REPORTATGE SOBRE POLYFARMING

A principis d’octubre de 2019 van visitar Planeses i el projecte Polyfarming un equip d’arquitectes paisatgístics de l’Escola Superior de Disseny de Harvard (Graduate School of Design, GSD, en anglès). Aquest equip, en col·laboració amb la Fundació LUMA de Arles, proposa un nou model de paisatge a les ciutats, al qual volen integrar zones urbanes amb zones rurals i productives. Polyfarming per ells és un referent per a desenvolupar aquest model d’una manera sostenible i innovadora.

El projecte entra dins del projecte ‘Landscape Urbanism’ i hi estan involucrats arquitectes paisatgístics i enginyers agrònoms. “Tractem de projectar una nova forma d’urbanisme basada en la lògica de l’agricultura regenerativa”, comenta la Teresa Gali Izard, professora associada del Departament d’Arquitectura Paisatgística de l’Escola de Disseny de Harvard i fundadora d’Arquitectura Agronomia a Barcelona.

La visita ha donat com a resultat en una gravació de la finca de Planeses i una entrevista a en Marc Gràcia, coordinador de Polyfarming i investigador del CREAF. El vídeo s’havia de presentar a Arles el mes de maig de 2020 als LUMA days, com a part del projecte ‘LANDSCAPE URBANISM the garden of the XXI century’. Però, malauradament, a causa del coronavirus el festival s’ha cancel·lat.

Bases de l’agricultura regenerativa

Al vídeo en Marc Gràcia, explica la necessitat de canviar el model agrícola i ramader actual cap a un sistema sostenible que recuperi la fertilitat del sòl i que, alhora, ajudi a mitigar l’impacte del canvi climàtic. També proposa tècniques d’agricultura regenerativa que es duen a terme a Planeses per a recuperar un sòl viu i rendible.

“De vegades ens oblidem d’un element crític que és el problema de degradació i pèrdua dels nostres sòls, que són la base principal per a garantir l’alimentació de tota la humanitat”, en paraules de Marc Gràcia.

Polyfarming pretén ser una alternativa al sistema d’agricultura convencional on el sistema torni a estar en mans de la pagesia i no depengui de grans empreses agroquímiques. Només així podrem adreçar-nos cap a una sobirania alimentària.